Literatura victoriana

Es denomina literatura victoriana a aquella produïda al Regne Unit durant el regnat de Victòria (1837-1901). L’anomenada era victoriana constitueix en la història d’Anglaterra i en la d’Europa una etapa cultural importantíssima. És el gran moment d’Anglaterra, si bé no arriba al brillant esplendor del període isabelí i jacobí -la mort de Lord Byron assenyala l’ocàs d’una edat heroica-.

Les característiques essencials d’aquella època són: una indiscutible preocupació per la decència, amb la consegüent elevació del nivell moral; un creixent interès per les millores socials i el despertar d’un fort esperit humanitari; certa satisfacció derivada de l’increment de riqueses, de la prosperitat nacional i de l’immens desenvolupament industrial i científic; consciència de la rectitud, i un sentit extraordinari del deure; indiscutible acceptació de l’autoritat i de l’ortodòxia; notable manca d’humor. L’era victoriana és època de transformacions polítiques i socials, inquietuds religioses, ferm lligam moral, expansió rapidíssima del comerç anglès i culminació de la Revolució Industrial.

En literatura, el llarg regnat de Victòria és un dels més gloriosos de la història anglesa. L’era victoriana cobreix pràcticament des del Romanticisme fins a finals de segle, i representa literàriament un canvi d’estil en un sentit realista. La data fronterera entre el Romanticisme i l’era victoriana és l’any 1832. En realitat, Victòria no va ascendir al tron fins a 1837, però en 1832 moria Walter Scott; Keats, Shelley, Byron i Hazlitt ja no existien; Coleridge i Lamb estaven arribant a la fi dels seus dies, i Wordsworth, encara que viuria encara bastants anys, havia escrit i potser de la seva producció. Alhora, apareixien els primers volums de Tennyson, el futur poeta llorejat representant de la poesia victoriana. Encara que de fet perdurava el Romanticisme, la seva energia creadora estava esgotada, i la literatura buscava altres fonts d’inspiració. En les alternances rítmiques del fenomen literari, la reacció psicològica contra els excessos del Romanticisme s’inclinava el gust cap a la concreció i l’ordre. Després del regnat de l’emoció i dels somnis i les tempestes de l’ànima romàntica, començava a manifestar una època raonadora i realista, que emparentava millor amb l’actitud mental del segle XVIII (el segle de les llums). La nota predominant era la racionalització de l’impuls literari. Davant els postulats del Romanticisme, els escriptors victorians van considerar la veritat concreta com un dels motius essencials de la creació literària. En conseqüència, el seu to d’expressió general va ser el realisme; i, en conjunt, es van preocupar més que els seus antecessors romàntics per la perfecció estilística i l’organització formal de l’obra d’art.

Brillant en poesia i ric en pensament, el victorià és un període en què la novel·la apareix en la seva màxima esplendor, florint també en ell un grup d’eminents dones novel·listes. A més, cap a 1860, el teatre experimenta una renovació saludable. Més endavant, a partir de 1875, les influències franceses van ser preponderants en el estètica del assagista Walter Pater i, sobretot, en l’obra poètica, narrativa i dramàtica d’Oscar Wilde. Per la seva banda, la poesia del novel·lista Thomas Hardy hauria de esperar al segle XX per ser valorada en la seva justa mesura. A la novel·lística, destacarien en aquest últim període victorià els noms de Samuel Butler, George Meredith i, sobretot, Robert Louis Stevenson, Arthur Conan Doyle i Bram Stoker, mestres respectivament dels gèneres d’aventures, policíac i de terror.

Deu anys separen la mort de Shelley dels primers versos de Tennyson, i altres deu ha entre l’última novel·la de Scott i la consagració definitiva de Tennyson com a poeta. En aquests estrets límits temporals havia començat una època nova, encara que sense senyal cap de rebel·lió. Keats i Tennyson, Shelley i Browning, Wordsworth i Matthew Arnold guarden entre si relacions de mestres a deixebles respectivament. Browning va ser deixeble de Shelley, si Tennyson ho va ser de Keats. També ho va ser Swinburne. Els poetes victorians no reaccionen contra els representants de la poesia romàntica. Més aviat es pot dir que segueixen en la mateixa corrent. Però, si aquells experimentar, aquests poleixen i perfeccionen; si aquells es van deixar arrabassar per la seva inspirat impuls, de vegades genial, aquests es caracteritzen per l’harmonia de la seva obra, per la seva major perfecció estructural i penetració psicològica.

En la poesia de l’època victoriana poden distingir dues tendències. La primera, més característicament victoriana, està dominada per les figures de Tennyson, de gran virtuosisme formal, i Browning, de marcat caràcter psicologitzant, i s’interessa per l’objectivitat, l’equilibri i la precisió de les idees. La segona tendència, la del moviment prerafaelita, presidit per Rossetti, tendeix a una reacció idealista d’ansietats emotives, busca el culte a la bellesa, sent inclinació al somni ia la visió, combina la imaginació amb la sensibilitat. A l’entrada de l’era victoriana es troben les personalitats, fins a cert punt complementàries, de Tennyson i Browning, ambdós interessats en mantenir el nivell que la poesia havia aconseguit amb Byron i Walter Scott, els autors més llegits cap a 1830. La inquietud d’Arnold forma un punt de transició a l’abstracció estètica dels prerafaelites i al radicalisme revolucionari de Swinburne. A partir de 1850, el grup prerafaelita infondria un to de malenconia gòtica i de llanguiment a la poesia ia la pintura d’aquesta fase de l’època victoriana. Finalment, es podrà destacar una sèrie de poetes del tram final del període victorià (últim terç del segle XIX) que es van caracteritzar per les seves inquietuds religioses i els seus anhels d’espiritualitat.

libros epoca victoriana

Anuncios

Acerca de Georgina

Cumpleaños 18 de noviembre de 1978 / De Mollerussa, Cataluña, España
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s