Literatura

La literatura en el seu sentit més ampli, és qualsevol treball escrit; encara que algunes definicions inclouen textos parlats o cantats. En un sentit més restringit i tradicional, és l’escriptura que posseeix mèrit literari i que privilegia la literarietat, en oposició al llenguatge ordinari. El terme literatura designa també al conjunt de produccions literàries d’una nació, d’una època o fins i tot d’un gènere (la literatura grega, la literatura del segle XVIII, la literatura fantàstica, etc.) i al conjunt d’obres que versen sobre un art o una ciència (literatura mèdica, jurídica, etc.). És estudiada per la teoria literària.

Al segle XVII, el que actualment anomenem «literatura» es designava com poesia o eloqüència. Durant el Segle d’Or espanyol, per poesia s’entenia qualsevol invenció literària, pertanyent a qualsevol gènere i no necessàriament en vers. Al començament del segle XVIII es va començar a emprar la paraula «literatura» per referir-se a un conjunt d’activitats que utilitzaven l’escriptura com a mitjà d’expressió.

A Anglaterra, al segle XVIII, la paraula «literatura» no es referia solament als escrits de caràcter creatiu i imaginatiu, sinó que abastava el conjunt d’escrits produïts per les classes instruïdes: cabien en ella des de la filosofia als assajos, passant per les cartes i la poesia. Es tractava d’una societat en la qual la novel·la tenia mala reputació, i es qüestionava si havia de pertànyer a la literatura. Per això Eagleton suggereix que els criteris per definir el corpus literari en l’Anglaterra del segle XVIII eren ideològics, circumscrits als valors i als gustos d’una classe instruïda. No s’admetien les balades de carrer ni els romanços, ni les obres dramàtiques. En les últimes dècades del segle XVIII va aparèixer una nova demarcació del discurs de la societat anglesa. Eagleton ens explica que sorgeix la paraula «poesia» com un producte de la creativitat humana en oposició a la ideologia utilitària de l’inici de l’era industrial. Tal definició la trobem en l’obra Defensa of poetry (1821) de Shelley. A l’Anglaterra del Romanticisme, el terme «literat» era sinònim de «visionari» o «creatiu». Però no deixava de tenir tints ideològics, com en el cas de Blake i Shelley, per als que es va transformar en ideari polític, la missió era transformar la societat mitjançant els valors que encarnaven en l’art. Pel que fa als escrits en prosa, no tenien la força o l’arrelament de la poesia; la societat els considerava com una producció vulgar sense inspiració.

El terme literatura i els seus adjectius

Raúl Castagnino, en el seu llibre Què és la literatura?, indaga sobre el concepte i com s’estén a realitats com l’escriptura, la història, la didàctica, l’oratòria i la crítica. Segons Castagnino, la paraula literatura adquireix de vegades el valor de nom col·lectiu quan denomina el conjunt de produccions d’una nació, època o corrent; o bé és una teoria o una reflexió sobre l’obra literària; o és la suma de coneixements adquirits mitjançant l’estudi de les produccions literàries. Altres conceptes, com el de Verlaine, apunten a la literatura com una cosa superflu i encartonat, necessari per a la creació estètica pura. Posteriorment, Claude Mauriac va proposar el terme “aliteratura” en contraposició a «literatura» en el sentit despectiu que li donava Verlaine. Totes aquestes especificacions fan de la literatura una proposta que depèn de la perspectiva des de la qual s’enfoqui. Així, Castagnino conclou que els intents de delimitar el significat de «literatura», més que una definició, constitueixen una suma de adjectivacions limitadores i específiques.

Si es considera la literatura d’acord amb la seva extensió i el seu contingut, la literatura podria ser universal, si abasta l’obra de tots els temps i llocs; si es limita a les obres literàries d’una nació en particular, és Literatura nacional. Les produccions, generalment escrites, d’un autor individual, que per tenir consciència d’autor, de creador d’un text literari, sol signar la seva obra, formen part de la literatura culta, mentre que les produccions anònimes fruit de la col·lectivitat i de transmissió oral , de vegades recollides posteriorment per escrit, conformen el corpus de la literatura popular o tradicional.

Segons l’objecte, la literatura serà preceptiva si busca normes i principis generals; històric-crítica si l’enfocament del seu estudi és genealògic; comparada, si s’atén simultàniament a l’examen d’obres de diferents autors, èpoques, temàtiques o contextos històrics, geogràfics i culturals; compromesa si adopta posicions militants enfront de la societat o l’estat; pura si només es proposa com un objecte estètic; ancil·lar, si la seva finalitat no és el plaer estètic sinó que està al servei d’interessos extraliteraris.

Segons els mitjans expressius i procediments, Castagnino proposa que la literatura té com a formes d’expressió el vers i la prosa i les seves realitzacions es manifesten en gèneres literaris, universals que es troben, més o menys desenvolupats, en qualsevol cultura; líric, èpic i dramàtic. Manifestacions líriques són aquelles que expressen sentiments personals; èpiques, les que es constitueixen en expressió d’un sentiment col·lectiu manifestat mitjançant maneres narratius, i dramàtiques, les que objectiven els sentiments i els problemes individuals comunicant a través d’un diàleg directe. A aquests gèneres literaris clàssics caldria afegir a més el didàctic.

El fenomen literari ha estat sempre en constant evolució i transformació, de tal manera que el criteri de pertinença o no d’una obra a la literatura pot variar al llarg de la història, en variar el concepte d ‘”art literari”.

Literatura

Feliz día de Reyes  🙂

Anuncios

Acerca de Georgina

Cumpleaños 18 de noviembre de 1978 / De Mollerussa, Cataluña, España
Esta entrada fue publicada en Uncategorized. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s